24/11/10

NOU ESDEVENIMENT DEL NOSTRE ASSOCIAT:PROMOARTSMUSIC

EL SISTEMA GUARET




Els Gertrudis estem acostumats a rodar per terres catalanes d'una manera força natural, saludable, gratificant, simpàtica i eròtica. Com molt bé sabeu, aquest any ens hem dedicat a fer una pràctica agrícola genuïna del nostre país: el sistema guaret. Pels que no ho sàpiguen, el sistema guaret sorgeix de la saviesa dels pagesos catalans, el quals, empraven la tècnica de deixar descansar la terra amb l'expectativa de recollir-ne uns fruits excepcionals.

Sincerament, formar part de totes aquelles Festes Majors, en les que hi hem intervingut, ha estat un orgull enorme que se'ns ha fet difícil d’abandonar. Perdoneu que ho diguem així, però la vostra Festa Major ha passat també a ser la nostra i, tot hi ser de la Garriga, ens sentim, sense complexes de molts carrerons, places, pobles i ciutats de Catalunya. Hem passant un any agradable i entranyable, en tant que hem pogut tornar a voltar, com quan teníem divuit anys per festivals i Festes Majors gaudint-les i disfrutant-les com manen els cànons del país.

Tampoc us penseu que ens hem quedat a casa fent actes contemplatius, us volem explicar que també hem Viatjat la nostra música arreu del món:

La Gira per Nafarroa, on hem tocat per primera vegada dins un Gaztexe amb la companyia del nostre amic Iñaki Betagarri, i el concert a la sala Totem amb els nostres mestres Ojos de Brujo; el concert a Berlin, per la diada de St. Jordi, amb el gran Lluís Llach recitant poesia i explicant-nos que el seu Dos Cavalls també es diu Gertrudis; la gira pel sud de la India amb el titellaire Eugeni Navarro, tot un guia turístic, en Gerard Quintana i en Xavi Lloses, tot uns astronautes, el Tricicle, tot uns fans del Gato, i la brutal ballarina Sol Picó, tot una dona. Per rematar el viatge hem tornat a les olors dels millors formatges del sud de França , Olargues i Montpellier,compartint escenaris amb la Pegatina i la nostra estimada Amparanoia; tocant a Andorra pels andorrans i els vilafranquins de l'Àliga; un sorpenent i multitodinari públic a Donosti per a començar les seves festes amb el toc del seu espectacular canó al bell mig de la plaça d'aquesta celebració i, remetant a Madrid, amb la cúpula rumbera de Manolos i el rei Peret, considerats ja, part de la nostra família. Realment, han estat uns viatges d'alta intensitat i difícils d'oblidar.


Ara només toca tornar a la nostra terra, que de ben segur ha quedat ben fèrtil per tornar a plantar la llevor que ens ajudareu a fer créixer regant-la amb la força que només vosaltres sabeu! SAlut i gràcies per l'espera!