Premsa

Gairebé tots els joves empresaris que fracassen tornaran a engegar un nou projecte´

Ricard Carbonell

Gerent de l'Associació de Joves Empresaris de Girona. Després d'un breu pas per la direcció general del Girona FC, Carbonell ,va tornar a centrar els seus esforços en la gerència de l'AJEG, càrrec que ostenta des de fa 10 anys i que a finals de 2011 li va valer el Premi Korazza al millor executiu d'organitzacions empresarials de l'Estat. En l'entrevista parla sobre l'AJEG, la crisi i la seva experiència en el món de l'esport professional.

L'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) compta amb unes 500 empreses associades i una gran vitalitat. Amb Núria Carreras com a presidenta i Ricard Carbonell a la gerència, l'entitat ha viscut una gran expansió en els darrers anys, que la crisi econòmica no ha frenat.

Com està afectant la crisi a l'AJEG?

El nivell d'altes fins i tot s'ha incrementat,perquè la gent ara es vol moure més. Alguns pensen, equivocadament, que podem solucionar problemes de clients, però nosaltres no som una central de compres. Lògicament també patim més baixes, perquè, malauradament, hi ha empreses i associats que han de tancar. Però la majoria dels que fracassen tenen clar que tornaran a engegar un nou projecte.

Vaja, que l'associació té bona salut.

Pel que fa a associats és innegable. Intentem que se sentin a gust. D'una banda, fent feina de representació i de lobby, però sobretot donant-los serveis. Els associats són cada vegada més

exigents i demanden més activitats, informació, etc. Aquesta exigència ens agrada perquè ens obliga a ser imaginatius.

L'associat no et paga per una raó històrica, gremial o d'amistat, sinó perquè ets útil. Nosaltres mantenim les mateixes

quotes des de fa 16 anys, i busquem ingressos per altres bandes.

Subvencions públiques, per exemple?

En cap cas. L'AJEG no rep ni vol rebre cap tipus d'ajut públic. Segur que complim les condicions per rebre alguna

subvenció, però hi renunciem. No creiem en les subvenció i això reforça la nostra independència.

Aquestes característiques segur que van influir a l'hora de guardonar-lo amb el Premi Korzazza a millor executiu

d'organitzacions empresarials.

I tant. Van valorar el fet de no rebre subvencions, de mantenir quotes baixes -estic convençut que l'AJEG és l'associació

empresarial més barata d'Espanya-, el nostre dinamisme amb activitats com la revista Empresarial Girona. És un premi

del qual em sento orgullós i que suposa una gran motivació personal. En qualsevol cas, perquè un executiu faci bé la

seva feina cal una estructura que delimiti bé els rols, i això a l'AJEG ho tenim.

Una de les iniciatives de l'associació al 2011 va ser el Saló de l'Emprenedoria en el marc de Fira de Girona. Quin

balanç en fa? Hi haurà segona edició?

Ja hi estem treballant. La primera edició va ser un èxit, perquè durant cinc dies vam fer moltes activitats, vam omplir els

40 estands i els participants van estar satisfets. No obstant això, no vaig estar satisfet del tot.

En quin sentit?

A l'AJEG som 500 associats i, davant un esdeveniment com aquest, hauríem d'haver tingut una demanda d'almenys 300

dels nostres associats. Potser a part d'ells no els encaixa el model de saló, i d'altres volien esperar a veure com

funcionava la primera edició. En tot cas, els motius econòmics no haurien de ser una excusa. Participar-hi era barat. Noto

certa resignació i falta de motivació pel moment econòmic. En moments com l'actual cal fer apostes!

Apostar per ser empresari avui requereix certes dosis de valentia o d'inconsciència?

Ni una cosa ni l'altra. Partint de la base que cada cas és un món, aquell que decideix iniciar un projecte empresarial té

ara menys risc que seguir essent assalariat en moltes empreses. Com a mínim, l'empresari depèn d'ell mateix, del seu

esforç, de la seva iniciativa, de la seva capacitat per vendre un producte o servei... En el cas d'un assalariat, si les coses

a la seva empresa no van bé, el nivell d'angoixa ha de ser molt elevat, sobretot si estan en posicions en les quals

desconeixen quines són les decisions que es prenen en l'àmbit directiu.

En pocs mesos el govern ha aprovat una reforma laboral, ha apujat alguns impostos, acaba d'impulsar una

amnistia fiscal mentre limita els pagaments en efectiu, i ja ha anunciat una "llicència exprés" per obrir nous

negocis. Com valora la tasca de l'Executiu?

Encara és molt d'hora per a saber si aquestes mesures seran o no positives. El temps jutjarà si han estat encertades. En

qualsevol cas, quan una cosa no va bé s'han de fer canvis.

‘El futbol té un problema greu de model de negoci´

Durant deu mesos va ser director general del Girona FC. Quina valoració en fa?

Coneixia Josep Delgado de feia molts anys. Em va proposar incorporar-me al projecte i vaig pensar que seria una bona

experiència. Vaig entrar amb totes les ganes del món. Però el futbol no és una empresa normal. D'entrada, té un

problema greu de model de negoci. I de l'altra, falta paciència per fer les coses amb calma. Perquè les coses funcionin

cal un projecte a llarg termini, amb un patrocinador estable i intentar mantenir-se al marge de les pressions diàries. No és

fàcil.

Com és Josep Delgado?

És un visionari, però li falta paciència per desenvolupar els seus projectes. Jo prefereixo fer un pas ferm abans que cinc

d'inestables. En aquest sentit, hi havia un problema d'incompatibilitat.

Tot i les dificultats financeres, asseguren que le Girona FC és un club molt sanejat.

I és veritat. A diferència del Girona, molts clubs de Segona han estat anys sense pagar tot i que rebien grans quantitats

de diners de caixes d'estalvis i de l'administració pública. És increïble. Però mouen milers de persones. A veure qui  s'atreveix a tancar un club que té una massa social tan important?

Oriol Puig – Diari de Girona